CUANDO VIENEN LAS BAJADAS TE ARREPIENTAS DE HABER SUBIDO

Los caminos se difurcan , cada uno toma una dirección pensando que al final los caminos se volverán a unir. Desde tu camino ves a la otra persona cada vez más pequeña. No pasa nada , estamos hechos el uno para el otra, piensas , y al final sólo ocurre una cosa... llega el puto invierno.
No hay vuelta atrás, lo sientes. Y es justo entonces, intentas recordar en que momento comenzó todo, y decubres que todo empezó antes de lo que pensabas, mucho antes, y es ahí , justo en ese momento, cuando te das cuenta de que las cosas sólo ocurren una vez , y que por mucho que te esfuerzes, ya nunca volverás a sentir lo mismo , ya nunca tendras la sensación de estar a tres metros sobre el cielo.

By: Lídia

Yo sé que solo muere lo que olvidas

Busco entre mis recuerdos. Me abruman. 

Hemos ido coleccionando lagrimas y sonrisas. Momentos. La palabra en si es tan simple... no le hace justicia a la realidad. Dicen que nada ni nadie es imprescindible. No lo negaré. Pero yo sé que sin esos momentos no seria quien soy ahora. Me lleno de lo que me rodea, todo aquello que me hace más grande. Soy todo lo que me pasa... Soy cada segundo de mi vida, cada latido, cada respiración. 

Y consecuentemente, sé que no seria quien soy, de no ser por ti. Hay tantas cosas que carecian de significado... Minutos eternos que perderian su sentido, que estarian vacios de todo, llenos de nada. Tiempo consuméndose irremediablemente. Tiempo perdido. 

Y ahora, por las noches, cuando este tumbada en la cama, tendré de nuevo algo en que pensar. Que se repita. Que vuelva. Lo necessito. Sé que no podré evitar sonreir, que sentiré de nuevo un escalofrio. Que me veré en plena noche rodeada de un montón de figuras, de las cuales sólo reconoceré una guitarra azul, un tipo con boina que no para de fumar, y una Elena.

Porqué, ¿acaso necesito algo más?

Soy feliz con lo que tengo, hoy con una sonrisa me conformo.

Y doy gracias por seguir siendo cada segundo, cada latido, cada respiración. Por las mias, y por las tuyas.

By: Anonymous

AMO TODO LO QUE FUISTE, TODO LO QUE ERES Y TODO LO QUE SERÁS

Llegará un momento en tu vida en el que retrocederás por un segundo, un momento en el que recodarás lo que fuiste, como hablabas, como sonreías, con quien te abrazabas. Después volverás en tu insignificante cuerpo y será allí donde te des cuenta de cómo cambian las cosas, como se le da la vuelta a todo, muy pocas amistades que permanecen y muchas otras que ya no recuerdas ni como os tratabais.

Te darás cuenta de que el mundo gira muy deprisa, que la vida se mide los momentos en que te quedas sin respiración, y no a los que respiras. Que no entenderás el verdadero significado de "ser fuerte", hasta que "ser fuerte" sea la única opción.

Sonríe, sonríe por lo malo, por lo bueno, por lo que eras, por lo que eres y por lo que serás. Sonríe porque el secreto de la felicidad está en sonreír a pesar de todo.

By: Lídia

SI TE VAS, NO VUELVAS

Da igual, vete, pero antes tienes que saber que los espacios entre mis dedos están hechos a medida de los tuyos, que tus labios no van a encajar tan bien con nadie más, que tus costumbres se han adaptado a las mías, que tu cuerpo tiene aún el hueco del mío, que pensarás en mi cada vez que escuches la canción, que no se te quitará jamás mi olor de tu ropa. Que recordaré tu jodida manera de mirarme cuando te enfadas, esos besos en la frente cuando piensas que estoy dormida, y todas esas peleas que acabaron con un "todo va a ir bien".

Vete, porqué te seguiré amando aunque sea lo último que haga.

By: Lídia

FOREVER YOUNG

Avui és un dia d'aquells que mires al teu voltant, i tot ha canviat, abans de que t'en puguis adunar, abans que ho puguis parar de la més idiota de les maneres, no queda res d'aquella nena que es pintava el llavis d'amagat, que tenia més somnis que pensaments, que tenia por a la foscor, aquella nena que creia tenir super poders, que la seva única aspiració era poder volar...

Eu sentit mai la sensació de que ja no pots caure més avall, de que estas al fons del tot i tot i així continues baixant? Crec que a mida que ens fem grans, aquesta  sensació es reparteix  i així, es repetirà fins la resta de les nostres vides.

By: Lídia

No me gustan los finales, y menos la sensación de no saber si ha llegado o no

I si de veritat el temps no pogués amb tot, i si no fos cert que les coses amb el llarg dels dies es van oblidant, o les ferides no es tanquen?
Perquè és molt fàcil pensar que amb només deixar passar els dies, mesos o anys les coses es solucionen, i el pitjor és que un s’auto convenç, algú que va tenir la sort de superar un dolor i sobreposar es torna a sentir fort ...

Però, un dia de sobte, potser el menys esperat, tot el castell que creies tan fort i tan sòlid comença a tremolar, perquè et trobes de nou cara a cara amb el dolor, amb aquest sentiment tan gelat i tan adormit del que ja gairebé ni et recordaves, i que a pesar de tot, segueix aquí, i es comença a despertar amb totes les forces acumulades pel temps en què va estar inactiu i vol sortir, vol cridar que aquesta viu i que no marxarà fàcilment.

Crec que quan vulguis tancar una ferida no has d'esperar que passi el temps, ho has de superar i no amagar darrere d'altres records, perquè després, més endavant, aquesta ferida tornarà a sortir, i allà serà quan tornarà a fer mal.

By: Sílvia

No se trata de olvidar, sino de recordar sin que duela...

Es increíble como una maldita foto te puede cambiar la vida en un segundo, creías que todo te iba bien, hasta que al abrir un cajón encontraste esa foto, y ahora es cuando te arrepientes de todo lo que hiciste, ahora es cuando te tumbas en la cama y no dejas de llorar, te preguntas porque todo a tenido que cambiar, te preguntas porque no sigues feliz como antes. Y de repente encuentras todas las respuestas, esas respuestas que llevabas tanto tiempo buscando, estaban allí delante de ti todo este timepo.

Sigues lamentando todos tus errores, pero ya no puedes volver atrás, tinenes que aprender a vivir con ellos, para toda la vida...

By: Sílvia

Never forget that you have to fight for

        -  I ja esta? No seguiràs lluitant per ell?

+ Perquè ho hauria de fer, a ell no l’importo...

- Com ho saps, que li has preguntat?

+ No, però esta amb una altre...

- I  que hi te a veure això? Tu l’estimes no? Doncs lluita per ell, intenta-li robar el cor cada dia, que s’adoni que sense veure’t un dia no pot viure, fes-li saber que tu ets la raó del seu somriure, fes-li veure que esta amb la persona equivocada, recorda-li tots els moments viscuts junts, fes-li recordar que ell es el motiu per el et despertes cada dia, fes-li saber que ell es la raó de tots els teus somriures, de tots els teu esforços, de tot el que fas dia rere dia...

+ No es tan fàcil... Quan el veig, sem para el cor, em torno  tartamuda i semblo tonta...

- Això no es cap motiu, saps quantes persones perden la persona que estimen per aquestes tonteries? Tu no pots ser una persona més d'aquest fracas, vull que siguis valenta. Un dia vas aconseguir enamorar-lo, doncs no costa res tornar-ho a intentar! Lluita, lluita i no paris de lluitar per el que vols, perquè si tu no ho aconsegueixes un altre ho farà, i sí, que ho aconsegueixi un altre abans que tu fa mal així que, que fas aquí? Vols fer el favor de aixecar-te i anar a enamorar-lo!

I need you

T’estimo i no se ni cop dir-ho, es tot tan complicat, tinc por, molta por, por que tu no m’estimis, por de que et perdi per sempre, por de que si no tu dic se m’acabí el món en un instant.

Es molt difícil, sí, per mi i per molts de vosaltres segurament, però no em puc estar tota la vida sense dir-li no? Tenim de afrontar tot el que sentim, i sí, li diré, potser em costarà , però si no em costes dir-li voldria dir que no l’estimo de veritat...

T’estimo, t’estimo en tots els sentits. Si ja esta, ja ho he dit... És increïble com de vegades ens costa tant dir t’estimo en aquella persona tant especial. Per moltes persones la paraula t’estimo es una simple paraula, però quan t’estimes tant a aquella persona, quan somies amb ell cada dia, quan el mires i el cor set posa a cent, quan només tens el seu nom el cap, a partir d'aquell moment ja no es una simple paraula, es molt més que això, és...

Sabeu perquè ens costa tant afrontar els nostres sentiments? Es perquè tenim por de perdre aquella persona, però si no li diem tenim mes probabilitats de que el perdem de veritat, tenim que ser forts, dir tot el que pensem sense preocupar-nos del que diran els altres, i sí, jo ja ho he fet, que esperes tu per dir-li, no et quedis aquí i fes-ho, pensa que només tens un oportunitat i si la perds te'n penediràs sempre més...

http://www.youtube.com/watch?v=UqXVgAmqBOs

We live beating defeats

La vida t'enganya, si, en moltes ocasions, o potser som nosaltres que no entenem el que ens vol dir, molts pensem que es un camí llarg potser amb flors i grans jardins, o potser amb algunes que altres pedres, d'aquelles que fan entrebancar i caure, però en realitat es un camí curt, un camí molt curt que consisteix en corre, si, potser com una carrera, d'aquelles que sempre saps com n'entres però m

ai saps com en sortiràs, i com totes les carreres és millor anar acompanyat tot i que potser en algunes ocasions algunes persones marxaran, per molts i diferents motius: per algú que s'ha rendit, o algú que no te prou valor per continuar, algú que es cansa ràpid i es para o algú que simplement et diu adéu sense tenir un motiu fixa, però saps que?

Només qui val la pena deixa petjada.

Tot i així, quan algú surt, un altre entre, és com quan diuen que quan una porta es tanca una altre s'obre, en realitat, mai i he cregut en això, perquè ningú te les claus per obrir totes les portes i per això dic que.. "Qui és feliç, és qui te la clau de la felicitat".

I el final de la carrera, el final de tot, a la meta és el pitjor, o potser el millor.És quan veus passar la teva vida pel davant, però no t'adones que hi has arribat fins que aclareixes contra què has estat lluitant durant tot aquest temps, fins que t'adones que ja és massa tard per

mirar enrere i penedir-te, quan penses en el que et va dir una vagada un savi "la por et pot frenar, però també pot ser un motor"

Però si hem preguntessin si voldria tornar a viure diria que no, perquè la vida és això, corre, saltar, cridar, caure, plorar, riure, viure.. però només amb un sol instant.

Així és com veig jo la vida. I la meva conclusió de la vida amb catorze anys és que l'únic que necessites per ser feliç es ser tu mateix allà on vagis, i tenir el valor suficient per creure i confiar amb els altres.