No me gustan los finales, y menos la sensación de no saber si ha llegado o no

I si de veritat el temps no pogués amb tot, i si no fos cert que les coses amb el llarg dels dies es van oblidant, o les ferides no es tanquen?
Perquè és molt fàcil pensar que amb només deixar passar els dies, mesos o anys les coses es solucionen, i el pitjor és que un s’auto convenç, algú que va tenir la sort de superar un dolor i sobreposar es torna a sentir fort ...

Però, un dia de sobte, potser el menys esperat, tot el castell que creies tan fort i tan sòlid comença a tremolar, perquè et trobes de nou cara a cara amb el dolor, amb aquest sentiment tan gelat i tan adormit del que ja gairebé ni et recordaves, i que a pesar de tot, segueix aquí, i es comença a despertar amb totes les forces acumulades pel temps en què va estar inactiu i vol sortir, vol cridar que aquesta viu i que no marxarà fàcilment.

Crec que quan vulguis tancar una ferida no has d'esperar que passi el temps, ho has de superar i no amagar darrere d'altres records, perquè després, més endavant, aquesta ferida tornarà a sortir, i allà serà quan tornarà a fer mal.

By: Sílvia