ai saps com en sortiràs, i com totes les carreres és millor
anar acompanyat tot i que potser en algunes ocasions algunes persones marxaran,
per molts i diferents motius: per algú que s'ha rendit, o algú que no te prou
valor per continuar, algú que es cansa ràpid i es para o algú que simplement et
diu adéu sense tenir un motiu fixa, però saps que?
Només qui val la pena deixa petjada.
Tot i així, quan algú surt, un altre entre, és com quan
diuen que quan una porta es tanca una altre s'obre, en realitat, mai i he
cregut en això, perquè ningú te les claus per obrir totes les portes i per això
dic que.. "Qui és feliç, és qui te la clau de la felicitat".
I el final de la carrera, el final de tot, a la meta és el pitjor, o potser el millor.És quan veus passar la teva vida pel davant, però no t'adones que hi has arribat fins que aclareixes contra què has estat lluitant durant tot aquest temps, fins que t'adones que ja és massa tard per
I el final de la carrera, el final de tot, a la meta és el pitjor, o potser el millor.És quan veus passar la teva vida pel davant, però no t'adones que hi has arribat fins que aclareixes contra què has estat lluitant durant tot aquest temps, fins que t'adones que ja és massa tard per
mirar enrere i penedir-te, quan penses en el que et va dir
una vagada un savi "la por et pot frenar, però també pot ser un
motor"
Però si hem preguntessin si voldria tornar a viure diria que no, perquè la vida és això, corre, saltar, cridar, caure, plorar, riure, viure.. però només amb un sol instant.
Així és com veig jo la vida. I la meva conclusió de la vida amb catorze anys és que l'únic que necessites per ser feliç es ser tu mateix allà on vagis, i tenir el valor suficient per creure i confiar amb els altres.
Però si hem preguntessin si voldria tornar a viure diria que no, perquè la vida és això, corre, saltar, cridar, caure, plorar, riure, viure.. però només amb un sol instant.
Així és com veig jo la vida. I la meva conclusió de la vida amb catorze anys és que l'únic que necessites per ser feliç es ser tu mateix allà on vagis, i tenir el valor suficient per creure i confiar amb els altres.
Es precisos *___*
ResponEliminaM'encanta, i recorda que no hi ha res impossible, perquè els somnis d'ahir són les esperances d'avui i poden convertir-se en la realitat de demà.
ResponElimina